La cooperació ens fa evolucionar com a espècie, davant la incertesa. Les estructures jeràrquiques basades en la direcció vertical són massa lentes, burocràtiques i de visions limitades per donar resposta a les demandes complexes que se’ns presenten, on el coneixement i la variabilitat de sabers són necessaris. Ja no serveix obeir ni el «compleixo i esmento»; no és rendible que el saber i les decisions recaiguin només en uns pocs, és necessari donar veu als qui realment fan que les coses passin.
L’evolució que necessitem en tots els sectors és sovint molt semblant. En la Indústria, els Serveis, la Sanitat, l’Educació i l’Administració, ja no és suficient que un pensi i els altres obeeixin; ni tampoc que cadascú atengui la seva parcel·la i es desentengui del que passa al seu voltant.
Avui és necessari passar del jo al nosaltres.
Cal generar equips en EVOlució que considerin:
EL SENTIT
Donant resposta als perqués del que fem. El sentit cal generar-lo conjuntament entre tots els i les membres de l’equip; cal comprendre-ho, conèixer-lo i compartir-lo perquè esdevingui l’eix i guia de les decisions per a l’acció.
REFERENTS
El Lideratge EVO busca ser influència. Perquè un líder sigui tal, ha de ser reconegut pel seu equip i acceptat com un REFERENT; algú que s’interessa per ells, que els brinda seguretat i coneix les seves singularitats; que sap acompanyar a cadascú en funció de les seves necessitats.
SEGURETAT
La seguretat és un estat emocional que crea espai de confiança per a construir conjuntament, per possibilitar ésser des de la singularitat de cada membre de l’equip, on es pot actuar sense por, on l’error i la discrepància seran tractats com una oportunitat evolutiva.
COMPLEMENTARIETAT
La diversitat és un principi fonamental de la vida: no hi ha dos éssers humans iguals. Quan ens reunim dos o més persones, la varietat d’interpretacions, coneixements, opinions i maneres de fer se’ns manifesta en les seves múltiples expressions.
Cada persona té un potencial particular i no podem esperar el mateix de totes elles, per això hem d’ajudar a cadascuna a desenvolupar les seves fortaleses i gestionar eficientment les seves febleses.
REGULADORS
Per a aconseguir-ho, l’equip necessita abordar i establir les maneres de treballar, acordant els següents reguladors:
Definint allò propi i allò comú, delimitant el que correspon a cada membre i el que correspon a tot l’equip; les responsabilitats individuals i les col·lectives.
Definir i gestionar procediments d’organització interna que han de ser coneguts, compresos, assumits i apresos per les persones que els utilitzaran.
Generant els límits, responent a les preguntes: Quines normes i límits hem d’aplicar al nostre funcionament com a equip per a arribar al que hem definit com a objectiu?, i Com ens cuidarem mútuament per poder treballar gaudint i arribant al lloc desitjat?
RECONEIXEMENT
Les persones volem ser valorades i respectades pel treball que fan. El reconeixement incideix directament en la motivació i productivitat, convertint-se en el principal factor per alimentar el compromís de les persones de l’equip.
La falta de reconeixement comporta la progressiva sensació d’invisibilitat.
RELACIONS
La majoria dels problemes que es generen dins d’un equip són de tipus relacional. I és que les relacions entre humans mai han estat fàcils d’equilibrar. En el cas dels equips, com a sistemes humans que son, es donen totes les condicions perquè les relacions entre els seus membres siguin un eix d’atenció i preocupació permanent.
Les persones tracten als demés segons com se senten tractades. La qualitat relacional, és a dir, el tipus de relació que tenen els membres d’un equip reflecteix el nivell de salut que hi ha al si de les relacions, i té repercussions en el maneig dels procediments i resultats.
DIÀLEG
Avui necessitem la intel·ligència col·lectiva. La innovació, el desenvolupament i la productivitat passen pel fet de saber mantenir els diàlegs necessaris, per saber fer emergir i escoltar opinions diferents per després convergir en les millors decisions i plans d’acció.
La comunicació és l’element essencial per a la col·laboració i per avançar cap a les metes assenyalades; per això, la vida de l’equip ha de construir-se des del diàleg entre persones que es reconeixen mútuament.
*Aquests continguts són part d’ Equipos EVO: Equipos en evolución para gestionar la complejidad e incertidumbre, escrit per Joan Quintana i Jesus Mari Iturrioz. El manual està disponible en llibreries en format físic i digital. Equips EVO és, també, una línia de treball del Centre de Qualitat Relacional.
DESCÀRREGA LA PART 1 D’EQUIPOS EVO
Fundador i director de l’Institut Relacional | Fundador y director del Instituto Relacional.
jqf@institutrelacional.cat | jqf@institutorelacional.org | Linkedin
Sintonitzem totalment amb aquesta visió i el conjunt d´aquets principis.
Aquesta es la base del futur proper i que per alguns ja es present.
Celebrem i agraïm que tingueu la claredat de ideació i bagatge vivencial per aportar aquesta proposta a la societat.
Felicitats.