LA PLENITUD DEL BUIT

Visualitzacions: 235

Omplir l’agenda en els dies de descans és perdre una oportunitat de poder experimentar la plenitud del buit

A Europa és temps de vacances, és a dir el temps que dura la cessació del treball o de la nostra activitat habitual.

El nostre dia a dia transcorre per altres escenaris, ritmes i intensitats de relació amb les persones que comparteixen la nostra intimitat.

La temptació de reproduir l’esquema d’omplir-ho tot amb activitat i acció per a sentir que estem aprofitant amb eficiència el nostre temps, se’ns presenta com una solució per a no sentir que transcorren les hores sense fer i que es dilueixen els dies sense profit.

El personatge embolicat de reptes, eficiència i resultats, domina al gaudir del no fer, a la sensació que produeix alentir el ritme, la sorpresa del descobrir els matisos que ens envolten amb la contemplació i del gaudi de la conversa entrellaçada solament pel plaer de compartir amb calidesa.

Vivim entre narratives de creixement del més i més. El vulnerable cal invisibilitzar-ho, i no decebre es converteix en obsessió. Així el temps va perdent significat i mai arribem al lloc segur ja que sempre sortim d’ell abans d’establir-nos en un altre lloc.

En temps de descans podem experimentar:

El buit: estar sense omplir-nos i sentir que el buit ens pot portar a la sensació agradable del no saber que…
El silenci: espais de temps escoltant la naturalesa que amb els seus sons ens recorda essencialitat.
La contemplació: mirar i veure sense buscar, ni voler comprendre, deixant que el contemplat ens convidi a deixar fluir emoció i pensaments en una dansa harmònica.
L’estada: Arribant als llocs sense voler atrapar-ho en una selfie o transcórrer per a anar a un altre lloc. Per a partir cal arribar i deixar que el lloc es converteixi en estada i estar.

L’art de relacionar-se és aprendre a demorar-se i donar temps a la trobada amb els altres.

Per un estiu en plenitud i des d’ella polir la riquesa singular i única del nostre personatge.