REDEFINIR L’ESCOLA: EL REPTE AMB EL QUÈ TOTHOM GUANYA

Comença un nou curs escolar, i aquesta vegada sí que serà nou en tota l’amplitud de la paraula, perquè la pandèmia ens ha fet experimentar el significat de la separació, aflorant la nostra humanitat i situant les relacions en el punt de mira com a necessitat vital.

El nostre dia a dia cobra sentit quan hi ha altres persones amb les quals compartir-lo. Així, l’escola s’ha convertit en el mirall d’aquesta nova realitat. Els límits de la relació entre docents i alumnat s’han desdibuixat, i el professorat ha de marcar nous contorns relacionals, perquè els anteriors ja no són vàlids. Educador i educant han descobert que es necessiten; uns per a donar sentit a la seva vocació i al propòsit del seu treball, uns altres per descobrir qui són. «L’educació ajuda la persona a aprendre a ser el que és capaç de ser», va deixar escrit el savi poeta Hesíode, fa més de 2500 anys.

En aquest replantejament, urgeix, més que mai, escoltar, mirar i reconèixer nenes, nens i adolescents que hauran viscut, en major o menor mesura, angoixa, por, dolor, pèrdua, ràbia, desconcert. Tothom mereix ser comprès en el seu moment vital. Cal preguntar-se què necessita l’alumnat i com atendre les seves necessitats, perquè conèixer la seva situació és imprescindible per a traçar un mapa que ens condueixi a reconstruir els llaços afectius.

Hem de recordar que la funció més important de l’escola és la socialització. Els estudis en neuroeducació no es cansen de repetir que sense emoció no hi ha aprenentatge, així que ningú pateixi per això. És urgent desplaçar les prioritats cap a les relacions, el vincle, per aconseguir una relació educativa rellevant i significativa. Ens cal més equitat relacional. Més professores i professors que emocionin, connectin i estimin. Més nenes, nens i adolescents que es sentin cuidats, acompanyats i reconeguts per la seva singularitat.

Per primera vegada estem davant un repte educatiu amb el qual tota la comunitat educativa sortirà guanyant.