Sens dubte, la pandèmia ha posat l’accelerador als processo de canvi. Hi ha els qui han pogut adaptar-se, però la gran majoria viu amb temor la incertesa que ens envolta, generant resistència i fins a un bloqueig en el seu funcionament diari. Si per a una persona l’estancament és preocupant, per a una organització pot significar caos i grans pèrdues econòmiques.
Però els entorns complexos, volàtils i incerts no són una cosa nova, per això, es neix la metodologia Agile, el principal objectiu de la qual és dotar de flexibilitat a les organitzacions amb la condició d’acompanyar-les a transitar el procés d’una manera adaptativa i evolutiva. «En 2001, als Estats Units, comença un equip de tecnòlegs i signatura el primer manifest Agile que, ara mateix, està arribant amb molta força aquí a Europa i, concretament, aquí a Espanya», explica Marta Badias, consultora organitzacional i co-*founder de Hr Agile Institute.
Encara que Agile és una eina per a créixer i aconseguir els nous desafiaments, en les organitzacions, no obstant això, sempre hi ha punts que entren en conflicte amb la seva implementació. Segons Antonio Cano, també co-*founder de Hr Agile Institute, hi ha les que es resisteixen al canvi, les que segueixen la moda i realitzen una «agilitat estètica», i les que realment es comprometen i aconsegueixen la transformació interna. No és fàcil, agrega Marta, perquè, en ser conformades per persones, les organitzacions han d’enfrontar la por de perdre valor, en el cas de les prefectures, i a guanyar responsabilitats, en el cas dels equips. Són el que anomena «punts de dolor».
[R]evolución Relacional es conduït per Joan Quintana, director de l’Institut Relacional, i pots trobar-lo en Spotify. Escolta aquest episodi aquí:
