«La comunicació entre dues parts enfrontades és el millor fàrmac». Aquesta declaració publicada en el diari espanyol La Vanguardia representa àmpliament el pensar de Carles García. Es tracta d’una frase que engloba la seva labor i pretensió diària com a mediador perquè, en els últims anys, aquest advocat ha treballat principalment en l’àrea de la salut, un àmbit que, per defecte, es desenvolupa amb l’existència de persones vulnerables. «La mediació té sentit si aconseguim que les parts es comuniquin», diu García, desmuntant la visió tradicional de la mediació. Per contra, explica que, més que buscar una solució, l’important és que les parts s’escolten i aconsegueixin reconèixer les seves necessitats, perquè només així s’aconsegueixen acords sòlids i duradors. «A qui no li agrada ser escoltat?», es pregunta. Treballant en una àrea tan sensible com el de la salut, Carles García destaca la necessitat de posicionar a cada persona. De manera innata existeix la part «forta» i la «feble», per la qual cosa el rol de la mediació és acompanyar aquesta presa de consciència i equilibrar la conversa empoderant a la més fràgil.
Aquesta és, sens dubte, una realitat present en tots els àmbits de la societat. Encara que els desequilibris són naturals en les relacions humanes, el problema neix quan dipositem la responsabilitat en uns altres, generant situacions com la judicialització dels desacords. «Dona la sensació, a vegades, que tot allò que altres professions no han pogut arreglar l’hagi de fer la mediació», sentència. Per això, la recomanació de García és treballar la prevenció: «És imprescindible que la societat reaprengui a comunicar-se i, com no, a relacionar-se […] ha de dependre de si mateixa».
[R]evolució Relacional és conduït per Joan Quintana, director de l’Institut Relacional, i pots trobar-ho en Spotify. Escolta aquest episodi aquí:
